Diego Expósito Sapena

GIACIO

El passat 3 de desembre es va celebrar una taula redona a la Sala de la Ximeneia del Castell d’Alaquàs amb el motiu de l'exposició Dones de Bandera, mostra que es pot visitar en el mateix castell, comissariada per Cristina Escrivà Moscardó. La taula es va enfocar en el tema “Dones i invisibilitat”, invisibilitat en diferents àmbits; històrics, artístics, literaris o científics.

L'acte va ser presentat per Elena María Álamo León, regidora delegada genèrica de l'àrea de Recursos Humans, Igualtat, Memòria Democràtica, que va introduir a les ponents Cristina Escrivà, escriptora, investigadora, documentalista i especialista en la recuperació del llegat cultural i històric de les dones, Carmen Zorita, mestra, feminista i col·laboradora de l’ACIO i Ana López Navajas, directora del projecte europeu Women’s legacy, professora i investigadora. L'acte va comptar amb la presència de l'alcalde del municipi Antonio Saura Martín.

En la primera ponència, Cristina va parlar del reforç que van tindre les dones “de primera línia” com en el cas de Federica Montseny que va tindre ajuda de la seua sotssecretària Mercedes Maestre o el cas d'Encarnación Fuyola ideòloga de l'Agrupació Dones Antifeixistes. No es va oblidar de les obreres que lluitaven i treballaven pels seus drets a més d'encapçalar manifestacions; del Grup femení de la Residència d'estudiants; de les dones del Lyceum Club; les anarquistes, o dones tan importants com la doctora Elisa Soriano, totes elles mancant visibilitat. També va parlar de les organitzacions antifeixistes, i del treball en la rereguarda de la dona durant la guerra.

Per part seua, Carmen Zorita va enfocar el seu discurs en les “ciutadanes del carrer” posant l'èmfasi en la cultura i l'educació com a mitjans d'alliberament del patriarcat, ja que, en aqueixa esfera, l'educació destinada a la dona era la de l’“àngel de la llar”. “A poc a poc es va desfent aquesta manera d'educació permetent a les dones ser éssers humans”, Zorita va afegir: “Totes les dones porten una bandera de progrés, tots els membres de la societat han de tenir el poder de manifestar-se per ells mateixos”. Va acabar la seua intervenció dient que l'educació és contagi, “cal incloure no homogeneïtzar”.

Ana López va començar la seua intervenció destacant que hui dia continuem vivint en un món d'homes amb dones invisibilitzades i que només són visibles el 7% d'elles en tots els àmbits. Aquesta falta de reconeixement comporta una falta de vàlua social que porta a la deslegitimació de les dones, afegia. La seua absència en la cultura ens afecta a tots per igual i compromet el rigor de la docència. A partir d'aquest punt va començar a exposar una sèrie de casos de dones pioneres i invisibilitzades de la història al llarg dels segles com el de Maria d'Alexandria, l'alquimista inventora del famós “bany Maria” que va ser la primera que invente un artefacte per a extraure grafeno en el segle II dC; també va afirmar que el segle XII va ser el millor moment de les dones a causa de les grans brodadores, poetes, pintores o trobadores, i així amb els restants segles. Va donar a conéixer el seu projecte europeu Women’s legacy un ampli catàleg del llegat d'obres de dones de tots els àmbits tant antigues com actuals. Aquest projecte es pot visitar en el seu lloc web.