Alumnat

El projecte educatiu va donar la possibilitat que els fills dels treballadors tinguessin l'oportuna nitat d'aspirar a la cultura. A un ensenyament secundari que els obrís la porta de l'educació superior: "Ja era hora que també els pobres poguéssim arribar a ser enginyers", exclama un noi. 1

Per ingressar en aquests nous centres d'ensenyament i accedir als estudis, els aspirants van haver de passar unes proves d'aptitud que van durar diversos dies. Segons els testimonis de diversos exalumnes, en diferents centres on es van concentrar més de 500 aspirants per a les 150 places oferides. L'exalumne Manuel Zamorano Molina, va comentar "entre els candidats es buscava la intel·ligència, no els coneixements previs". 2 A l'inici de la pel·lícula documental, produïda per l'Associació Cultural Institut Obrer, sota el títol, Estudiar a Guerra. Els Instituts Obrers 1936-1939 3 el mateix Manuel Zamorano, va relatar com va ser el seu ingrés en el IO, recordant una de les proves que es van realitzar:

Una tàpia té 20 metres. Un cargol puja tots els dies 5 metres, però a la nit es dorm, s'escorre i baixa 4. Quants dies trigarà a pujar la tàpia? La resposta té trampa, ja que l'últim ha arribat, així que si baixa els 4 metres a la nit, és igual, ell ha arribat. La resposta era, 16 dies.

El que demostra les característiques de les proves. També els van fer preguntes sobre les seves lectures. Amparo Ramírez Izquierdo va contestar, que les seves novel·les preferides eren les de Vicente Blasco Ibáñez. 4

El 9 de gener de 1937 es va constituir diversos tribunals en diversos edificis de la ciutat. El catedràtic Enrique Rioja va ser el president del ubicat a l'Escola d'Artesans. La revista Crònica del 2 de febrer de 1937 va publicar un reportatge amb el titular "El govern de la República ha inaugurat el primer Institut Obrer de Segon Ensenyament". Es incloïa una imatge de l'alumnat, molt compromès en la seva formació ja sentia l'educació com a arma de futur, per reconstruir el país en la postguerra, 5 com a instrument intel·lectual i social cap a una política transformadora, per mitjà de l'educació i l'ensenyament del poble.

Els alumnes procedien del món laboral i estaven afiliats als sindicats Confederació General del Treball (CNT) oa la Unió General de Treballadors (UGT). També les organitzacions juvenils; Joventuts Socialistes Unificades (JSU), Joventuts Llibertàries (JJLL) i el sindicat Federació Universitària Escolar (FUE) juny els partits polítics del Front Popular i les organitzacions Dones Antifeixistes i Dones Lliures, van presentar els seus candidats i candidates. Una de les condicions per iniciar els tràmits d'accés a les proves d'aptitud va ser que el futur alumnat, havia de presentar un aval del seu sindicat antifeixista, 7 amb el qual a més un cop com a alumnes, els seus representants tindrien una participació activa en el Claustre del centre. 8

Els testimonis consultats en l'Associació Cultural Institut Obrer també fan referència a l'esperit de companyonia que es va viure. Just les paraules del professor Rioja El Bianco, en 1938, ho corroboren:

L'auxili entre companys, la convivència entre alumnes i professors, ajuda a aquests, el treball col·lectiu o de seminari, la xerrada al club, la participació dels alumnes en els organismes rectors del Centre, etc., proporcionen el clima adequat per intervenir en la formació de l'alumne obrer amb motiu de qualsevol pretext. D'aquesta manera la tasca educadora no s'interromp. En definitiva l'esperit de col·laboració impregna en l'obra educacional en els Instituts Obrers. 9

1 FA, "L'institut Obrer. El Govern obre als treballadors les portes de la cultura superior ", El meu Revista 15 de març de 1937, pàg. 28-29.

2 ZAMORANO, Manuel, València 1920. Entrevista gravada en el transcurs del projecte audiovisual, "Estudiar a Guerra".

3 Pel lícula de 68 minuts, realitzada en 2007 per la productora ZOOM digital. Guió, direcció i documentació de Cristina Escrivà.

4 ARAGÓ, Lucila, "Ecos del passat, veus del present: Aproximació a la memòria social des d'una experiència educativa de la Segona República, els Instituts per a Obrers", Quaderns de Ciències Socials, n. 8, València, Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, 2007, pàg. 43.

5 Aquesta idea es reflecteix en els textos dels autògrafs realitzats en 1938 a l'alumne Onsurbe Llorenç. Reproduïm alguns d'ells en l'apartat: Annex gràfic.

6 MOSSO, Mª Fernanda, "La Universitat de guerra i la FUE", en: GIRONA, Albert; Josep; SANTACREU, Miguel (Dir.), La Guerra Civil a la Comunitat Valenciana, número 11. València, Premsa Valenciana, 2007, pp. 106-115.

7 Al AACIO, es troben diversos avals, procedents del Centre Documental de la Memòria Històrica.

8 ESCRIVÀ, Cristina, Els Instituts per a Obrers. Un bell somni republicà, València, L'Eixam, 2008, pp. 43.

9 RIOJA, Enrique, "Els Institut per a Obrers. Creació del govern del Front Popular ", Butlletí d'Informació Cultural del Ministeri d'Instrucció Pública i Sanitat, Barcelona, ​​10 de febrer de 1938, pàg. 1-2.