Memòria d'Activitats 1987-2016
ACTIVITATS
Les activitats que ha desenvolupat la Institució abasten diferents temes relacionats amb la recuperació de la memòria dels Instituts per a Obrers, la dignificació dels quals van anar el seu alumnat, així com la recuperació dels valors que es van aprendre en ells.
Els menjars anuals a València d'antics alumnes i familiars es van ser succeint fins a l'any 2007. En els seus inicis acudien fins i tot persones procedents de l'estranger.
L'any 1988 l'Ajuntament de València els va cedir un local en el Centre Cultural Salvador Allèn, del Barri de Torrefiel. Per motius d'espai, a la fi de 1989 i fins a l'actualitat, les reunions se celebren en la SCM, carrer Guillem de Castro 73 de València. “Els dimarts de l'Institut a les cinc de la vesprada”, va ser una cita inamovible des del començament de la seua marxa. L'any 2010 es va inaugurar la seu de l'arxiu i biblioteca, en un baix de la població de Paterna, incrementant-se des d'aqueixa època la col·laboració amb la SCM, que facilita les seues instal·lacions de forma desinteressada, per a les seues activitats a València.
La Institució cronològicament ha anat superant les dificultats que l'edat dels seus associats determinava i reestructurant l'organització segons passaven els anys. Hem limitat a tres etapes les fases cícliques en funció del canvi generacional, a més de l'actual. Activitats que també s'han vist renovades segons les ajudes econòmiques per a la realització de projectes concedits, fins a l'any 2011. El que no hi ha dubte és l'immens treball que la Institució ha desenvolupat durant aquests 30 anys de vida. En el dia d'avui prossegueix el treball, al mateix temps que va fent història.
PRIMERA ÈPOCA
PRIMERA ETAPA. 1987-2001
La primera etapa abasta des de la celebració del 50 aniversari fins a l'inici d'activitats desenvolupades a la calor del 70 aniversari de la Segona República.
En 1987 la Conselleria de Cultura publica el llibre L'institut per a Obrers de València, del professor Juan Manuel Fernández Soria, on s'inclouen testimoniatges dels ex-alumnes.
El 14 d'abril de 1988, amb els permisos pertinents de l'Ajuntament, es va plantar un llorer en record de professors i alumnat. L'arbre en homenatge es va situar en el jardí de l'Avinguda Fernando el Catòlic, prop de l'edifici que va ser seu de l'Institut Obrer (BIO, 1988). En 1994, en aqueix espai, el nou Ajuntament va col·locar un monòlit en memòria del còmic Tip, plantant-se dos llorers més, en memòria dels professors i dels condiscípuls (BIO, 1994).
Les gestions per a aconseguir un carrer amb el nom de l'Institut Obrer de València van arribar a bon terme a l'octubre de 1988 i es va concedir l'Avinguda en el Barri de la Plata. Avui dia és la via principal d'entrada a la Ciutat de les Arts i les Ciències, amb la càrrega simbòlica que siga el IO qui “obri l'accés directe a les Ciències” (BIO, 1994). Aqueix mateix any també es retola un carrer a nom del ex-alumne Vicente Ros Belda, per la seua labor en pro de les falles infantils. La Cambra de comerç, Indústria i Navegació de València nomena Artesà distingit al ex-alumne Ricardo García Cidoncha. En 1993 el ex-alumne Melchor Clots Pérez, va ser president del València Club de Futbol. Un altre dels antics alumnes va tenir un reconeixement oficial, aquesta vegada Ángel Pou va ser convidat a una recepció que van oferir els Reis d'Espanya a la colònia espanyola amb motiu de la seua visita a la Federació Russa, el 6 de maig de 1997 (BIO, 1998). L'any 2011, al músic i director d'orquestra Vicente Mas, la ciutat de Llíria li va atorgar la medalla de la Ciutat en un acte celebrat el 17 de setembre del 2011.
La Institució, al febrer de 1989, va ser convidada per l'Ajuntament de València a l'homenatge a Antonio Machado en el 50 aniversari de la seua mort. L' ex-alumne Antonio Segòvia, va escriure (BIO, 1989).
Febrero veintidós, tarde serena,
corona de laurel sobre los hombros,
antiguos alumnos del IO llevan.
Van a depositarla, como una ofrenda,
al pie del monumento, donde Valencia,
honra la memoria del gran poeta.
L'Associació també col·labora perquè s'acomoden dignament els ex-alumes que tornen de l'exili, necessitats d'ajuda.
Es van realitzar diverses excursions per a fomentar la companyonia al mateix temps que els coneixements culturals. Les vistes i altres actes són fotografiats i filmats. La televisió autonòmica i els diaris locals, realitzen reportatges amb els protagonistes del projecte republicà.
L'any 2001, en la Universitat de València (UV) dins de la mostra “Fotògrafs actuals i la seua mirada sobre la República” s'exposen onze fotografies d'antics alumnes de l'Institut. Aqueix any la Institució participa en els diferents actes commemoratius al voltant de “La Segona República, 70 anys després”.
SEGONA ETAPA. 2002-2005
L'any 2002, l'Associació es renova, a les seues tertúlies setmanals acudeixen estudiosos, investigadors, historiadors, persones interessades i coetanis que visiten als antics alumnes per a rememorar l'etapa republicana a València, al costat d'homes i dones que desitgen conèixer la història en directe. Pilar Almeria, Teodulfo Lagunero, Jesús Huguet, Alejandra Soler, Juan Marín; Recaredo Agulló, José Ángel Ezcurra, Ana Noguera, Gloria Marcos, Joan Sifre, Cipriá Ciscar, Pepe Bonet, Frederic Jordán, Vicente Raga, Francisco Agramunt, Francisco Zafrilla, José Azkárraga, José Ignacio Pastor, Pilar Sanz, Ramón Molgues, José Ignacio Aguirre, Manuel Granell, Marina Subirat, Teresa Aparicio, Joan Comasolivas, Marta Vistarini, Miquel Marque Igual, Marisa González, José Medina, Manolo Picó, Ofelia Vila i Isabel Ortega estan entre ells.
L'article 4 de l'Associació diu que “estarà disposada a establir i fomentar relacions i consegüents col·laboracions amb altres entitats que existeixen en els àmbits espanyols i internacionals dedicades a finalitats socioculturals”. Sent un organisme obert als plantejaments ideològics de l'esquerra, participa en diferents campanyes socials. En aquesta línia la Institució ha assessorat o col·laborat amb diversos col·lectius i associacions educatives, culturals i memorialistes, entre uns altres: Europa Laica, Associació Cultural Manaut, Joves del Jerte, La Gavilla Verda, Ateneu Republicà de Paterna, Fundació Salvador Seguí, Col·lectiu Soterranya, Plataforma per la III República, Ca-Revolta, Associació Joan Peset, Grup Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, Federació Universitària Escolar, Fundació de Recerques Educatives i Sindicals, Fundació d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals, Pavelló de la República o El Somni Igualitari. La Institució col·labora amb la UV, Fundació Universitat Empresa i manté vincles fraternals amb la Societat Coral el Micalet, presidida per Tonetxo Pardiñas i Emili Mira, secretari.
Amb l'objectiu de donar un impuls a la ACIO s'organitzen tertúlies, xarrades i conferències, produeix exposicions, documentals i composicions musicals. També es realitzen visites a Instituts de Secundària.
Entre els professors de diverses Universitats que es van acostar a conèixer als ex-alumnes del IO es troben: Josep Vicent Marquès, Pablo Pérez, Juan Manuel Fernández, Carmen Agulló, Francisco González, Francesc Hernández, Francisco López, Javier Navarro, Mariona Ribalta, Jordi Monés, Ángel Beneito, Helen Grahan, Mirta Núñez, Laura Benadiba, entre uns altres.
L'any 2005 la Institució participa en els actes de commemoració dels 75 anys de la Segona República. El dia 8 d'abril s'inaugura en la sala d'exposicions de la SCM, la mostra “Estudiar en guerra” i en el mateix espai el dia 29 una exposició del ex-alumne del IO, Ismael Latorre Mendoza, amb el títol, “La força de la dóna”. En la UV es realitza a l'octubre l'exposició, patrocinada per la Fundació d'Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS), “Educar el Guerra, l'Institut Obrer de València, en l'obra de Walter Reuter”.
TERCERA ETAPA. 2006-2011
S'intensifiquen les activitats de difusió i el treball dóna resultats en forma de diversos projectes subvencionats pel Ministeri de la Presidència d'Espanya. Al mateix temps es desenvolupa la recerca en cerca de l'alumnat dels Instituts per a Obrers de Sabadell, Barcelona, Madrid i Alcoi.
A continuació passem a desglossar les diferents activitats que incloem en aquesta etapa, presidint l'Associació Manuel Zamorano, fins a l'any 2007; José Soriano, fins a l'any 2010 i María Luisa Pérez, des d'aqueixa data, fins a l'any 2015, amb Cristina Escrivá dirigint els diferents projectes, ocupant la vicepresidència de la Institució.
En el 2006 s'inicia el documental “Estudiar en guerra. Els Instituts Obrers 1936-1939” i es concursa en els Premis Tirant. En el 2007 es participa en la Conferència en el Paranimf de la UV amb motiu del Congrés València Cabdal Cultural de la República, ocupant la taula presidencial i col·laborant en el catàleg. En el col·leccionable “La guerra civil en la Comunitat València”, editat pel diari Llevant, apareixen diversos treballs dedicats al IO. L'any 2008 continuen les projeccions del documental, “Estudiar en Guerra” destacant el nombrós públic assistent en la Filmoteca i en la sala del Museu Valencià d'Art Modern. Es realitza l'exposició “Els Instituts per a Obrers, 1936-1939” i l'Associació és convidada a les Jornades de la Universitat de Lleida, sobre el professor del IO de València i Barcelona, Samuel Gili Gaya. La col·laboració amb la UV es concreta en l'exposició “Botánic-Jesuites un paisatge compartit” inaugurada el 19 de juliol d'aqueix any. La Institució realitza una donació a l'Arxiu FEIS, de documentació específica del ex-alumne Ángel Pozo, mort aqueix any, relativa al seu exili a Rússia i la participació en la Segona Guerra Mundial. El dia 2 d'octubre es presenta el llibre de Cristina Escrivà Els Instituts per a Obrers, un bell somni republicà, en la seu de la SCM.
L'any 2009 es realitzen múltiples activitats de les quals, a manera de resum, enumerem: Presentació dels instituts per a Obrers en la Fira del Llibre de València, el 23 d'abril, a càrrec del Delegat del Govern Ricardo Peralta; assistència a l'acte organitzat pels Amics de la revista Triomfe, a Madrid; elaboració dels continguts de la pàgina web -institut per a obreros.org- a càrrec del dissenyador Miguel Ardid, -pàgina que ara es troba en fase de renovació-. S'estableixen contactes amb el Museu Pedagògic d'Aragó i Albacete. El fotògraf Miquel Gómez comença a col·laborar amb l'Associació. S'assessora al col·lectiu Palmeta “deconstrucciones educatives” i es crea el Grup de Recerca de l'Associació Cultural Institut Obrer (GIACIO).
L'any 2010, s'obri un local a Paterna per a instal·lar l'Arxiu i atendre les tutories de pràctiques externes. També es participa en la Fira del llibre de València. El 5 d'octubre es presenta l'exposició itinerant i catalogue “L'escola Il·luminada, 1931-1939”, en el Col·legi Major Rector Peset, UV. L'exposició “Els Instituts per a Obrers”, es va exposar en la Universitat d'Alacant, organitzada per Plataforma de Ciutadans per la República, el 8 de novembre.
En el mes de juny del 2011, es presenta en La Nau, de la UV el documental i llibre L'Internat-Escola Durruti, 1937-1939. L'Entitat s'inscriu en el mapa cultural de la Diputació de València i es tramiten els requisits per al conveni marque amb la UV.
NOVA ÈPOCA
DES DEL 2012 A l'ACTUALITAT
En la UV es col·labora en el Master de Patrimoni 2012, presentant el projecte pedagògic dels Instituts Obrers. Al febrer de l'any 2012 es redacta un comunicat a favor dels estudiants de l'anomenada Primavera Valenciana; la Institució participa com convidada en la “Conferència Permanent International per a la Història de l'Educació 34”, en Ginebra.
Aproven una comunicació en la Universitat d'Andorra sobre els Instituts Obrers de Sabadell i Barcelona; la Institució promou un homenatge a Alejandra Soler, en el Col·legi Major Rector Peset de la UV, amb l'estrena de l'obra “Alejandra” de Gabriel Benavides; la ACIO forma part del llistat d'associacions amb arxiu en un Vademécum d'història contemporània. També es va celebrar l'inici de les classes de 1937 amb el Seminari “L’Institut Obrer de València, 75 anys d’Història” i una Jornada Homenatge als ex-alumnes, realitzada en la SCM. A més es va participar en la “I Diada commemorativa de la creació del camp d’aviació de la Sénia”, amb la conferència “Els ulls de Walter Reuter”, el dia 15 de setembre.En la UV se colabora en el Master de Patrimonio 2012, presentando el proyecto pedagógico de los Institutos Obreros. En febrero del año 2012 se redacta un comunicado a favor de los estudiantes de la llamada Primavera Valenciana; la Institución participa como invitada en la “Conferencia Permanente International para la Historia de la Educación 34”, en Ginebra.
Conclou el treball expositiu, catàleg i web, “Els ulls de Walter Reuter”, en un acte amenitzat per el “Grup de Cambra Marxant”. Aproven una comunicació en la Universitat d'Andorra sobre els Instituts Obrers de Sabadell i Barcelona; la Institució promou un homenatge a Alejandra Soler, en el Col·legi Major Rector Peset de la UV, amb l'estrena de l'obra “Alejandra” de Gabriel Benavides; la ACIO forma part del llistat d'associacions amb arxiu en un Vademécum d'història contemporània. També es va celebrar l'inici de les classes de 1937 amb el Seminari “L’Institut Obrer de València, 75 anys d’Història” i una Jornada Homenatge als ex-alumnes, realitzada en la SCM. A més es va participar en la “I Diada commemorativa de la creació del camp d’aviació de la Sénia”, amb la conferència “Els ulls de Walter Reuter”, el dia 15 de setembre.
El curs 2013 s'inicia novament amb la participació en el Màster de Patrimoni de la UV, amb la presentació de l'arxiu de Fonts Orals i la pel·lícula “Educar en Guerra”; la Institució va col·laborar en l'homenatge a Juan Marín i en la publicació sobre ell i la Federació Universitària Escolar (VA SER); va participar en l'organització del Congrés sobre les Brigades Internacionals a Benicàssim i publicació de les seues actes. La ACIO va organitzar el Seminari Internacional de Fonts Orals “Dignifiquem el passat, les fonts orals i la seua aplicació pràctica”, els dies 13 i 14 de setembre, en el Centre de Cultura Contemporània Octubre. Diverses de les exposicions dipositades en el local del seu Arxiu es continuen prestant, sobretot per a Instituts de Secundària. S'inicia el projecte d'història oral “Les dones de Paterna”.
L'any 2014 participa amb una conferència sobre Juan Negrín, acte organitzat pel Partit Socialista Obrer Español, “L'escola de la memòria”. Es publica en les actes del Congrés de la Universitat del País Basc, Bilbao, la comunicació presentada sobre l'artista Alberto, professor del IO de València. Gabriel Benavides realitza una comunicació sobre els Instituts Obrers en la Universitat de Londres, al costat del professor Francisco González, de la Universitat Complutense. Es culminen els textos per al llibre d'Actes del Congrés sobre les Quartes Jornades de les Brigades Internacionals, a Benicàssim. S'inicia un projecte de recuperació de memòria sobre la feminista Elisa Soriano Fischer. Col·laboració en les Jornades republicanes de Xàtiva, sobre el professor Puig Villena. Participació en els actes d'homenatge als afusellats pel franquisme en el cementeri de Xiva i Paterna. Reunions sobre un projecte de valencianisme polític “Els germans Castañer”. A més participa en el viatge a Alger, en commemoració de l'eixida a l'exili del Stanbrook. Es col·labora en l'homenatge amb un text per al llibre sobre Alejandra Soler Gilabert. Es realitza un projecte de recerca sobre repressió a Bétera i s'organitza la presentació del llibre La Colònia escolar de Bellús. Participa en l'homenatge al militant socialista Francisco Ruiz Barris i es col·labora en el treball sobre el músic republicà Carlos Palacio.
L'any 2015 la Institució és jurat en un premi sobre Patrimoni valencià; col·labora en l'exposició organitzada per la Confederació General del Treball en el Centre de Cultura Contemporània Octubre; imparteix una conferència en el Col·legi Públic Balmes sobre els refugis de la Guerra Civil; col·labora en l'exposició “Stanbrook. 1939. L’exili cap al nord d’Àfrica”, en la UV; es visita el Museu Pedagògic d'Osca; Gabriel Benavides conclou el seu Treball Fi de Grau d'Humanitats Contemporànies, en la UOC, sobre els Instituts Obrers; es presenten en la Fira del Llibre de València “Apunts sobre fonts orals i la seva gestió” i “Primeres converses sobre el llegat cultural de la República”; col·labora en el llibre de memòries de Juan Marín, editat per la UV; participa en les Jornades de Xàtiva, sobre el professor Francisco Carreño; organitza els “II Converses sobre el llegat cultural de la República”, en la SCM. Imparteix una conferència en la Facultat d’Educació de la UV; Organitza el Seminari internacional d'Història oral en la Facultat d'educació de la UV; promou el 102 aniversari d'Alejandra Soler en la SCM; Gabriel Benavides i Víctor Benavides presenten el treball “Ciutats de xiquets. Innovació educativa en guerra”, al Congrés d'Innovació Educativa, celebrat en la UV i, finalitzant l'any, gestiona l'organització de la Setmana de la Infància i Festa de la infantesa, en la SCM.
En el que portem de l'any 2016, entre altres actuacions, ha col·laborat amb la Universitat Popular de València, amb una conferència i un passeig urbà sobre les dones republicanes; s'ha realitzat una reunió amb l'historiador Albert Girona, Secretari Autonòmic de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana; s'ha assistit a la Jornada Europea de Memòria Històrica en el Rectorat de la UV; s'ha participat en les Jornades de Memòria històrica de Xàtiva i assistit a l'Homenatge recorde als morts a causa del bombardeig feixista de 1939, realitzat el 15 de febrer; s'ha impartit una conferència al costat de la professora argentina Laura Benadiba, en el Forum de Debats de la UV i realitzat diferents recerques en Arxius, per a la preparació de diverses comunicacions a congressos d'Història Contemporània.
