Un poc més

El Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts, del govern del Front Popular, va fer un meritori esforç en temps de guerra perquè s'encetaren, en diverses poblacions, Instituts per a Obrers. ¹ Centres educatius on es va practicar una metodologia moderna d'ensenyament i on, a més, els seus responsables van proporcionar a l'alumnat d'extracció obrera il·lusió i esperança d'un futur millor, del que havien tingut els seus pares.

Sis anys després de proclamar-se la Segona República i quatre mesos després d'iniciar-se la guerra civil, entra en vigor el Decret fundacional dels Instituts per a Obrers. ² Aquests van sorgir per la necessitat que els fills dels treballadors accedissin a una educació, anys enrere restringida per motius econòmics.Segons el professor Fernández Soria: "El caràcter de pont que posseeix l'Ensenyament mitjana, li confereix una extraordinària importància en ser l'única porta que dóna pas al més alt grau de l'ensenyament", per tant, amb la creació del IO s'escomet una reforma en profunditat. ³

A "La República democràtica també té un ministre d'Instrucció Pública. Jesús Hernández ", s'expressa aquest canvi en la política educativa:

Resulta que tenim moltes coses bones. El ministre d'Instrucció Pública ha dit no més lluny d'ahir: "Volem implantar una cultura de tipus popular i no de caràcter exclusivista." Res més posat en raó ni més oportú.

Calia esperar de la República aquesta orientació, per ser la més d'acord amb el seu esperit. No va contra tot el que constitueix valors de la nostra tradició; aprofitant-los es pretén fomentar l'educació i la instrucció del poble. Aquest mereix de dia en dia la creixent atenció dels poders públics; d'aquí la creació de l'Institut Obrer, en què conviuran professors i alumnes, amb vista a unes millores de procediments pedagògics. La transformació anunciada és assumpte urgent. La cultura, que era patrimoni de les classes privilegiades, ha d'arribar a ser-ho dels humils, d'acord amb un principi de sana democràcia. Al planter riquíssima del poble espanyol hi ha zones no explotades encara. És menester, per tant, treure a llum els talents en germen o anònims per utilitzar-los amb eficàcia. Als beneficis personals que així es procurin s'afegeixen els d'índole general els d'abast social.

Via lliure als que fins ara van ser els desheretats de la fortuna. La nova estructuració d'Espanya ho exigeix. ⁴

Havia arribat el moment anhelat d'educar en un projecte modern, coeducatiu, científic i laïcista. Un projecte pedagògic encaminat a formar els millors estudiants entre els obrers i obreres antifeixistes, majors de quinze anys "amb capacitat d'assumir un batxiller concentrat en quatre semestres". ⁵ Es tractava de complir amb un mandat constitucional, utilitzant l'eina de la cultura per transformar tota la societat cap a la democràcia plena:

Un assaig encaminat a que puguin assolir ràpidament els beneficis de l'ensenyament superior les millors capacitats que, havent sobrepassat l'edat escolar per als estudis secundaris, ofereixin la garantia de la seva absoluta lleialtat als principis que el poble espanyol defensa amb les armes. ⁶

L'ideari dels Instituts per a Obrers va ser aconseguir formar joves proletaris, de 15 a 18 anys, a través d'un ensenyament secundari, concentrada en dos anys, dividit en quatre cursos semestrals, pensionats. Un cop finalitzat el batxiller continuarien els seus estudis a la universitat escollida, vivint en residències d'estudiants. La seva pedagogia era hereva del pensament de l'Escola Nova, de l'Escola Moderna i de la Institució Lliure d'Ensenyament, una educació renovadora, participativa, integradora, coeducativa i laica que animava la investigació com a aprenentatge, "l'esperit de cooperació i la solidaritat entre l'alumnat ". ⁷

L'Institut de València, objecte principal del nostre estudi, va ser el primer creat a Espanya, per Decret del 21 de novembre de 1936, a traslladar-se el govern de la Segona República a València, després del setge de Madrid. Altres instituts es van crear a Sabadell, ⁸ Barcelona ⁹ i Madrid, quedant en la fase final, per causa de la guerra, el d'Alcoi.

El dia 1 de febrer de 1937, després d'una protocol·lària inauguració, es van iniciar les classes a València on es van cursar un total de tres semestres complets. Les característiques ¹⁰ d'aquests centres d'ensenyament, es resumeixen en:

• Batxiller intensiu en quatre semestres

• Gratuïtat absoluta i material escolar a càrrec del Ministeri

• Indemnitzacions econ ó miques

• internat mixt

• Participaci ó de l'alumnat al Claustre

• Professors de guàrdia

• Monitor d'esports: tennis, f ú FUTBOL, bàsquet

• Equip de gimnàstica mixt

• Cor

• excursions culturals

• Classes a l'aire lliure

• Temps lliure, els diumenges

• Cinema cient í fic

• Idiomes: Francés i Anglés

• Biblioteca, premsa diària nacional i internacional

• Laboratori

• Infermeria í ai atenci ó medica

• Club

• Sala de conferències

• Menjador

• Dormitoris

• Servei de lavandería

• Servei de manteniment

• Conserjería

• Administració

Al desembre de 1936 apareixen els primers anuncis de la creació de l'Institut per a Obrers de València i en 1937 els primers cartells amb imatges que demostraven el seu funcionament. ¹¹ El IO de València, ubicat a l'antic Col·legi dels Jesuïtes, en l'actual avinguda Fernando el Catòlic, va ser centre d'atenció mediàtica. L'espai va ser compartit amb la ubicació de l'Institut Escola, molt a prop del Jardí Botànic. ¹²

L'activitat de l'Associació Cultural Institut Obrer l'ha portat a realitzar diverses exposicions i publicacions traient a la llum abundants documents personals, d'hemeroteca i arxivístics. ¹³ També, l'arxiu de la AACIO conserva còpies de les imatges capturades al IO de València realitzades pels fotògrafs: Walter Reuter, ¹⁴ i Luis Vidal Corella. ¹⁵ els mitjans propagandístics i de difusió de la política educativa del Govern republicà, van ser molt amplis. ¹⁶ També es van fer ressò de la notícia periodistes estrangeres, com Dorothy Parker. ¹⁷ Artistes prestigiosos van dissenyar cartells, postals i fullets. Sobre el projecte concret es van produir set cartells. Un dels més coneguts realitzat pel tipògraf d'origen polonès Mauricio Amster. ¹⁸

¹ Es van crear Instituts per a Obrers a València (Decret 21 novembre 1936, Gaceta de la República, 328), Sabadell, Barcelona (Disposició 10 març 1937, Gaseta de la República, 75), Barcelona i Madrid (Ordre 11 de maig de 1937, Gaceta de la República, 139).

² FERNÁNDEZ, Juan M., Dialnet Els Instituts Obrers: Un Assaig De Innovació Pedagògica (Consultat el 27 d'abril de 2015).

³ FERNÁNDEZ, Juan M., Educació i cultura a la guerra civil, Espanya 1936-1939, València, Nau Llibres, 1984, pàg. 31.

⁴ La Veu, n. 5.024, 1 de febrer de 1937, pàg. 1.

⁵ ESCRIVÀ, Cristina, Els Instituts per a Obrers. Un bell somni republicà, València, L'Eixam, 2008, contracoberta del llibre.

⁶ Preàmbul del Decret de 21 de novembre de 1936, Gaceta de la República, 328.

⁷ Extret de: http://www.uv.es/cultura/c/docs/expeducarenguerracast.htm (Consultat el 20 d'abril de 2015).

⁸ ESCRIVÀ, Cristina, Instituts Obrers. València-Sabadell, 1936-1939, Exposició del 7 al 26 de febrer de 2006, Casal Pere Quart, Ajuntament de Sabadell, 2006.

⁹ COLL, Joan, Tendra Evocació de l'IOB, Barcelona 1983. Memòries inèdites.

¹⁰ Extret de: http://institutosobreros.blogspot.com.es (Consultat el 27 d'abril de 2015).

¹¹ CARULLA, Arnau; CARULLA, Jordi, La Guerra Civil a 2.000 cartells. República, Guerra Civil, Postguerra, Barcelona, ​​Postermil, 1996, pp. 428-430.

¹² ESCRIVÀ, Cristina, Botànic-Jesuïtes.Un paisatge compartit. Catàleg de la exposició del 19 de juny al 28 de setembre. Jardí Botànic de la Universitat de València, 2008.

¹³ Extret de: http://institutosobreros.blogspot.com.es (Consultat el 27 d'abril de 2015).

¹⁴ Walter Reuter (Alemanya 1906-Mèxic 2005) va treballar per a la revista alemanya AIZ ia Espanya va captar imatges referides a altres contextos educatius com van ser les Missions Pedagògiques i les Milícies de la Cultura.

¹⁵ Luis Vidal Corella (València 1900-1959), va plasmar en diverses ocasions les activitats de l'Institut, prova d'això són les fotografies que es van mostrar en l'exposició L'Institut Obrer de València, 1936-1939, del 3 al 24 d'octubre. Centre Social la Canyada, Ateneu Repúblicano de Paterna, València, 2008.

¹⁶ Alving, Barbro (Bang), "L'Institut per a Obrers", en: CALÇAT, Antonio; NAVARRO, Javier (Eds.), València, capital antifeixista. Visions i impressions d'una ciutat en guerra, València, PUV, 2007, pp.157-158.

¹⁷ PARKER, Dorothy, "Incredible, fantastic ... and true", The New Mases, n. 23, 1927.

¹⁸ Mauricio Amster, Polònia 1907-Santiago de Xile 1980. Mauricio Amster tipògraf. Catàleg de l'exposició del 17 d'abril al 8 de juny, València, IVAM, 1997. Cartell 114 x 82 cm, 1937.