Rafael Pérez Contel

Va nàixer en 1909 a Villar del Arzobispo (Els Serrans, València) i va morir en 1990 a València. Va ser un artista i intel·lectual que va desenvolupar la seua labor com a pintor, cartellista i escultor. Cofundador de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris. En 1936 va ingressar en l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes, on va col·laborar en els tallers d'arts plàstiques i va publicar treballs en la revista Nova Cultura. Durant la guerra va participar activament en el cartelismo, a més de dissenyar revistes, butlletins i quaderns. Professor de Dibuix en el IO va substituir al prestigiós Alberto quan aquest es trasllade a París. Després de la derrota va ser jutjat i condemnat a tres anys de presó en la Presó Modele de València. El seu nét, Pablo, ens diu d'ell: “L'any 2009 es va complir el primer centenari del naixement de l'escultor i pedagog valencià Rafael Pérez Contel, que va ser un dels més joves membres del grup d'artistes de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, compromesos amb la definitiva superació de l'academicisme llavors imperant. Després de la Guerra Civil, va aconseguir superar el trauma de la derrota, de la repressió i del que ha donat a cridar el "exili interior", arribant a protagonitzar una de les trajectòries professionals, artístiques i intel·lectuals més interessants de la seua generació.”