Mercedes Ontañón Sardá

Professora de Llengua francesa, en 1933 va obtenir el número 36. Va nàixer al maig de 1910 i va morir a Madrid a l'octubre de l'any 2004. El seu pare, José Ontañon, sempre va estar vinculat a la ILE. Va ser actriu de “La Barraca” i va participar en les Missions Pedagògiques, en l'activitat de Teatre i Cor. Afiliada a Esquerra Republicana i a la FETE- UGT, a la fi de 1936 va ser professora en l'Institut de Benicarló (Castelló) i mesos després en l'Institut Obrer de València. També va participar en la comissió per a seleccionar llibres de text per a l'alumnat de batxillerat.

Procedia d'una família de conviccions laiques. El final de la guerra els va suposar l'exili, el seu pare va morir en Paris i altres parents a Mèxic. La resolució de la seua depuració, datada l'11 de febrer de 1941, li va suposar “la inhabilitació per a l'exercici de càrrecs i de confiança en institucions culturals i d'ensenyament”. El Butlletí numere 56 de la ILE li dedica una crònica titulada Records de Mercedes Ontañón. Els ex alumnes del IO de València parlen del seu jovialidad i amabilitat i els seus ensenyaments d'obertura cap a una nova vida.