Manuel Núñez de Arenas y de la Escosura

Catedràtic de Francès. Va nàixer a Madrid l'any 1886 i va morir a París (França) en 1951. Per als seus alumnes mereixia punt i aparte. Don Manuel era un psicòleg i filòsof nat. Bon conversador, profund, analític, pedagog tolerant, distingia a cadascun d'ells, amb els quals agradava conversar personalment. Per a varis dels alumnes de l'Institut Obrer de València va ser l'ideòleg del projecte; afegint que es notava que gaudia molt amb els resultats. Fundador en 1910 de l'Escola Nova a Madrid. Partidari de la Socialització de la cultura. Un dels cofundadors del Partit Comunista d'Espanya. En 1935 va ser catedràtic numerari de l'Institut Nacional de Segon Ensenyament Velázquez de Madrid. Pertanyia a la Junta Directiva de l'Associació de Catedràtics d'Instituts, creada a l'agost de 1936. Abans de ser professor del IO de València, va formar part dels tribunals dels cursets de selecció del professorat de Segon Ensenyament i de la Junta de substitució per a l'ensenyament religiós. Autor de diversos llibres, col·laborador literari i prestigiós traductor. Inspector d'ensenyament i conseller de la Casa de la Cultura de València. Va ser l'últim director de l'Institut Obrer exercint aquest càrrec des del 20 de setembre de 1938, fins al final de la guerra. Va patir l'exili tant durant la dictadura de Cosí de Rivera, com amb Franco. Empresonat en La Santé de Paris durant l'ocupació nazi a França.