Francisco Carreño Prieto

Va nàixer a Tarragona a l'abril de 1908 i va morir a Saragossa en 1993. Pintor, dibuixant i gravador va ser professor de dibuix en l'Institut Nacional d'Ensenyament Mitjà de Xàtiva (València). En el IO ensenyava a dibuixar al natural. En 1936 es va integrar, va ser membre fundador, en la secció d'Arts Plàstiques de l'Aliança d'Intel·lectuals Antifeixistes, realitzant nombrosos cartells. Al setembre de 1936 va il·lustrar un romanç de Juan Gil-Albert, editat per Edicions Nova Cultura, Col·laborant amb dibuixos i articles en la revista Nova Cultura, òrgan d'expressió de la intel·lectualitat antifeixista valenciana. En l'Exposició Internacional de París de 1937 va presentar l'obra titulada El tràgic èxode de les masses malaguenyes, realitzat per al Pavelló d'Espanya. Finalitzada la guerra, pateix pena de presó en la presó Model de València. La Comissió depuradora ho inhabilita per dos anys amb la impossibilitat d'ascens, la qual cosa li va afectar fins a 1953. En 1956 es trasllada a l'Institut Nacional d'Ensenyament Mitjà femení, de Palma de Mallorca on reprèn l'amistat amb la professora del IO Antonia Suau, Marta Vistarini Suau recorda com en un somni les tertúlies que organitzaven.