Enrique Lagunero Alonso

Va nàixer en Peñafiel (Valladolid). número 12 en les oposicions a catedràtic de Geografia i Història. Director de l'Institut Local de Segon Ensenyament de Calahorra (La Rioja). En aqueixa ciutat va fundar una escola basada en la Institució Lliure d'Ensenyament i políticament el Socors Roig Internacional. També va col·laborar en la creació del Partit Comunista. Va visitar la Unió Soviètica i va conèixer a Lenin. Durant la seua estada a València va impartir docència en l'Institut Escola i l'Obrer. Va escriure en la revista Nova Cultura. Va pertànyer a la FETE. Els ex alumnes expliquen que els repetia “Peñafiel, bressol de l'entossudit i del torero Pacomio” i sempre quan donava una lliçó deia “sintetitzant”. La Gaseta de la República, del dia 26 de juny de 1938, va publicar la concessió d'una indemnització econòmica per tenir la seua plaça de catedràtic en zona facciosa i estar exercint la seua professió en l'Institut Obrer. Fidel defensor de l'ideari Institucionalista, en 1939 va ser detingut a València on es trobava amb la seua família, després ho van traslladar a la presó de València, Logronyo i Madrid. Va reprendre la seua vida docent bandejat a Zamora. El seu fill Teodulfo, en 1976, va passar a Santiago Carrillo per la frontera francesa abans de legalitzar-se el PC, en la Transició.