Ana Martínez Iborra

Va nàixer a València al febrer de 1908 i va morir a Mèxic amb més de 92 anys. En 1933 amb el número 63 de Geografia Historia, va impartir docència en l'Institut d'Irun (Guipúscoa). Pertanyia a la VA ANAR, on el seu germà Manuel va ser un dels primers dirigents. En l'Institut Obrer de València es va significar políticament com a presidenta de la cèl·lula número 13 del Partit Comunista, integrada per professors i alumnes, que tenia la seua seu en el carrer Lepanto de València, pròxima al carrer Turia (Radie Cuarte). A més del IO, va fer classes en l'Institut Escola de València. Depurada i inhabilitada amb la separació definitiva per suprimir sempre les lliçons referents a l'Església i a les glorioses croades de l'Edat Mitjana, donant, en canvi, gran importància a l'última i nefasta etapa republicana. Quan va finalitzar la guerra, es va exiliar a França, per a més tard establir la seua residència a Mèxic. El seu marit va ser Antonio Deltoro Fabuel.